Walking | Tourist route N102

Sant Elm - la Trapa i Parc Natural de sa Dragonera

What is it?

Magnífica i espectacular excursió amb unes meravelloses vistes panoràmiques en què sorgeix lentament sa Dragonera. Alhora ens pot servir per repassar la història de començaments del segle XIX.

Per la durada i per la zona on és necessari enfilar-se, el nivell de dificultat és mitjà. Persones que no estan acostumades a fer excursions o infants hi poden tenir problemes, especialment si la roca està banyada.

Visit

Preu i horaris:

Accés lliure i gratuït.

 

Durada aproximada: 3 hores, no inclou la visita a sa Dragonera.

 

Ubicació i contacte:

Oficina d'Informació Turística de Sant Elm

Avinguda de Sant Jaume I, 28. 07159 Sant Elm

Telèfon: +34 971 239 205

Pàgina web: www.andratx.cat

Correu electrònic: info-andratx@andratx.cat

Available public transport

 January  February  March  April  May  June  July  August  September  October  November  December
Monday to Friday
Saturday
Sunday

Public Transport

Routes serving this route Outward

Routes serving this route Return

How to get there

How to get there

 
 

How to get back

 
 

Detailed description

Itinerari Sant Elm - la Trapa

Començam la marxa cap a la Trapa des de la parada de la plaça de Mossèn Sebastià Grau de Sant Elm agafant l'avinguda de la Trapa i optant per la ruta que ens ofereix les possibilitats panoràmiques més bones, el camí de sa Costa.

El primer terç del camí transcorre per terreny gairebé pla per un bosc típicament mediterrani i cotes baixes. La vegetació està formada, entre altres espècies, per pi blanc, bruc, estepa, arítjol, romaní, margalló, llentiscle..., més restes d'arbres antany conreats, com garrofers, oliveres, ametllers…

En realitat, recorrem part del GR 221, encara que sense senyalització oficial. No obstant això, abunda la senyalització espontània amb fites, molt visibles, gairebé cons perfectes, especialment a la zona baixa, on es creuen multitud de sendes. Cal parar-hi atenció en les cruïlles, sobretot en un triple enllaç on hem d'entrar dins el pinar i deixar el camí que gira cap a la dreta.

Poc després comença la pujada per un tirany, després d'un altre encreuament. Les panoràmiques són cada vegada més bones. A mesura que avançam la pujada és ja notable. Immediatament, hi ha una zona de grimpada que està senyalitzada i que implica cert risc per als qui no hi estan avesats.

En acabar el tram en què cal enfilar-se, s'arriba a un alt amb una panoràmica extraordinària. Llavors es canvia de vessant i apareix la vall de Sant Josep amb la Trapa. Iniciam la baixada i trobam una barrera que hem de travessar. Estam entrant a la Trapa. La senda es converteix en un camí carreter que prové també de Sant Elm per l'altre vessant del serral d'en Salat i de la senda que baixa de la zona del puig de ses Basses, del cap Fabioler i del coll de sa Gramola. Aquesta darrera possibilitat rep el nom de camí del Coll de la Trapa.

Arribam a la Trapa, monestir que es va fundar l'any 1810 com a conseqüència de l'èxode dels monjos francesos durant la Revolució Francesa de 1789. Deu anys més tard el monestir va ser abandonat en aplicació de les lleis espanyoles que suprimien els ordes monàstics.

La vall, en deu anys, es va transformar. De produir-s'hi només carbó i calç, es va passar a conrear-hi blat, vinyes, verdures, olives i garrofes. Crida l'atenció el conjunt de marjades que formen la vall i en les quals es conreava allò necessari per viure, a més del sistema hidràulic per al regadiu. Tot això fet en deu anys de començaments del segle xix.

Avui, la Trapa pertany al Grup d'Ornitologia Balear, ​​que la va adquirir l'any 1980 per subscripció popular per impedir que fos urbanitzada.

La reconstrucció de l'antiga Trapa es fa molt lentament amb petites aportacions i el treball de voluntaris.

Destaquen en el conjunt: l'edifici antic, en reconstrucció; les marjades, autèntiques obres d'art; les mines de conducció d'aigües; el molí de sang, així anomenat perquè era mogut per tracció animal; l'era… S'hi han sembrat espècies arbòries pròpies de la zona, incloses alzines. Una importància especial té la repoblació, ja que la zona ha patit grans incendis.

Visitada la Trapa i contemplada Cala en Basset i la seva torre, amb prou feines visible per la distància, podem iniciar el retorn pel vessant est del serral d'en Salat, passant prèviament pel pas o coll de ses Ànimes, coll que serveix per denominar aquesta via d'accés. Es tracta d'una autèntica pista forestal. Deixam a la nostra esquerra (NE) els puntals de la Trapa i des Forn que tan bé es divisaven des del molí de sang.

A la meitat de la baixada hi ha una cova refugi anomenada Cala Sanutges i que va ser ocupada durant la dominació islàmica.

Finalment, trobam diversos encreuaments de camins que ens duran a Sant Elm.

Durant tot el descens s'observa com la part alta de les serres ha perdut la vegetació arbòria a causa dels incendis La repoblació és particularment difícil per la naturalesa rocosa del terreny, encara que no impossible.

Sa Dragonera

L'illa de sa Dragonera pertany al Consell Insular de Mallorca des de l'any 1987, però no va ser fins al 1995 que el Govern de les Illes Balears va aprovar declarar-la parc natural.

Tot i que el parc natural s'anomeni sa Dragonera, a més d'aquesta illa principal també en formen part l'àrea protegida de l'illot es Pantaleu, l'illa Mitjana i es Calafats, ja que el conjunt comparteix unes condicions mediambientals de gran valor pel seu magnífic estat de conservació natural.

Sa Dragonera és, geològicament, la continuació de la serra de Tramuntana mallorquina, però la vegetació no és la mateixa perquè està condicionada per les dimensions de l'illa, per l'abrupta topografia i per la influència de la mar. El més comú és la vegetació litoral a les zones rocoses, els bosquets de ribera i la garriga d'ullastre i de romaní, que hi és molt abundant. 

Quant a la fauna del parc, el seu mateix nom és prou evident. El dragó comú i la sargantana són els únics rèptils coneguts a sa Dragonera. A l'illa no hi hagué mamífers fins a l'arribada de l'ésser humà. Alguns s'hi introduïren intencionadament per aprofitar-los i d'altres de manera accidental: conills, cabres, ovelles, eriçons i rates.

El vell marí era un mamífer autòcton habitual a la zona, però va desaparèixer i, de fet, en queden molt pocs a la Mediterrània. Els cetacis que s'hi poden veure encara amb certa freqüència són els dofins mulars i els comuns. 

Com sol passar als parcs naturals de les zones costaneres, les aus són la fauna més habitual, nombrosa i diversa. Sa Dragonera, es Pantaleu i la Trapa varen ser declarades ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus). Les espècies marines més freqüents són la baldritja, el corb marí, el virot, la gavina vulgar i la gavina roja. Entre els rapinyaires destaca el falcó marí, el xoriguer, el falcó pelegrí i el mussol. 

Més informació:

Vaixells des de Sant Elm:

La Margarita: +34 639 617 545

Bergantín: +34 627 966 264

Watertaxi: +34 971 100 866

* Some browsers do not print background images. Activate the option on your browser for optimum printing.