Patrimoni | Itinerari turístic H002

Els patis de Palma. Ciutat alta I: voltants de la Seu

Què és?

Són tan bells, sobris i singulars que han cridat l'atenció de múltiples escriptors i cronistes que, com l'arxiduc Lluís Salvador, Jules Verne o Josep Pla, han visitat Palma en alguna ocasió. Els patis de les cases senyorials del nucli antic s'han convertit en un dels elements més atractius i representatius de l'arquitectura de la ciutat. En aquests espais s'hi reunien els veïns i s'hi feia vida social. A més eren símbol de la puixança de cada família. Aquesta ruta ens condueix fins als més bells patis de les grans famílies nobles de l'illa, que vivien pels voltants de la majestuosa catedral de la ciutat.

Visita

Durada: 2 hores

Ubicació i contacte:

Punt de partida: plaça de Cort. 07001 Palma

Telèfon: +34 902 102 365. Horari d'atenció: de 9 a 20 h

Pàgina web: www.balearsculturaltour.net

Correu electrònic: palmainfo@palma.es

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport públic

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

Els 14 patis que integren la ruta són els següents:

01. Can Mesquida

És un casal barroc reconstruït sobre una base medieval. El 1576 era propietat de la família Sureda Sanglada, i el 1818 la casa era propietat de Maria Josepa Mesquida. Té un portal de mig punt adovellat, ampliat a la base amb guardacantons per deixar pas als carros. A l'entrada hi ha una coberta dividida en dos trams amb un arc rebaixat enmig. Al fons, a l'esquerra, arranca l'escala.

02. Can Oms - Regidoria de Cultura de l'Ajuntament

Casa ocupada per la família Oms el 1642, les armes dels quals es poden veure al balcó de l'escala. El pati és el resultat de les reformes fetes en el segle XVIII. El portal gòtic situat a l'esquerra de l'entrada duu les armes dels Armadans i procedeix de la casa medieval d'aquesta família encara avui existent al carrer de Can Sanç.

03.Can Bordils - Arxiu Municipal

Casa medieval reformada en el segle XVI per la família Sureda, les armes de la qual poden veure's a les finestres dels estudis i a diferents indrets del pati. El pati, segurament del segle XVII, fou reformat en el segle XIX i modificat definitivament per l'arquitecte Guillem Fortesa l'any 1941, moment en què dissenyà l'escala. El seu aspecte actual s'ha recuperat segons el projecte de l'arquitecte Miquel Vicens per acollir la seu de l'Arxiu Municipal de Palma.

04. Can Crespí

Aquest casal data del segle XVIII. El 1818 era propietat d'Antònia Tries i després passà a ser propietat dels Crespí de Santa Maria. Hi visqué molts d'anys Rosa Ribera Carbonell (1834-1924), vídua del militar Miquel Villalonga Gelabert, oncle del pare de l'escriptor Llorenç Villalonga; se la considera inspiradora de Dona Obdúlia Montcada, protagonista de la novel·la de Villalonga Mort de dama.

05. Can Caulelles (Can Ferragut)

La casa fou construïda en el segle XVI per Joanot de Caulelles. El portal és d'arc de mig punt i comunica amb l'entrada, que mostra a la dreta una escaleta amb un portalet d'estudi. Un arc rebaixat dóna accés al pati. Els capitells mostren l'escut dels Caulelles. Al fons del pati, destaca el mural ceràmic de l'artista Castaldo.

06. Can Alemany

Edifici del segle XVII amb pati curiós per la mescla d'elements de diverses èpoques: escala gòtica, columnes octogonals anteriors al segle XVIII i galeria del segle XIX. Fou la casa del cronista Jaume Joan Alemany i Moragues (1693-1753), autor d'una història de Mallorca.

07. Estudi General Lul·lià

El seu origen està vinculat a la creació de la Universitat Lul·liana de Mallorca. L'Estudi General Lul·lià es convertí, en el segle XVII, en la Universitat Lul·liana de Mallorca. La construcció actual, projecte de l'arquitecte Gabriel Alomar, substitueix l'anterior des de 1950. El pati respon a la tipologia neobarroca porticada amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. També destaquen, a la planta principal, unes finestres dividides per un mainell i un muntant.

08. Can Salas (Can Jordà)

Aquest casal pertanyia en el segle XVI a la família Desclapers. Es tracta d'un edifici gòtic, del segle XV, amb reformes posteriors. El pati és a l'esquerra del tercer tram cobert, amb un pilar octogonal central de tradició gòtica que sosté dos arcs rebaixats i l'embigat amb permòdols. Més a l'esquerra hi ha l'escala i la galeria regionalista, de 1929.

09. Ca la Gran Cristiana - Museu de Mallorca

Edifici d'origen gòtic reformat pel primer comte d'Aiamans (s XVII). Casa de la família Togores (s XVII i XVIII) i Villalonga-Desbrull (s XVIII i XIX). A la façana, hi ha l'escut del setè comte d'Aiamans. Rep el nom per Catalina Zaforteza i de Togores, figura eminent del carlisme mallorquí, considerada gran cristiana. Fou adquirit l'any 1968 per acollir el Museu de Mallorca.

10. Can Morey-Santmartí - Casa Museu J. Torrents Lladó

La casa que acull el museu del pintor Joaquim Torrents Lladó era la casa medieval de  la família Montsó, que va ser succeïda per la família Valentí ses Torres. El 1818 era de Joan Burguès Safortesa; poc després passà als Morey-Santmartí. Fou propietat al principi del segle XX d'Antoni Marquès Luigi. L'any 1973, els seus hereus vengueren a Joaquim Torrents Lladó la casa, on el pintor instal·là la seva residència i el seu estudi.

11. Cal Marquès de la Torre (Ca la Torre) - Col·legi d'Arquitectes

N'encarregà la construcció Francesc Truyols i Font de Roqueta l'any 1696 sobre dibuixos de l'enginyer Martín Gil de Gainza, navarrès, que havia vingut a Mallorca per treballar en la construcció de les murades. L'escala el·líptica és del segle XIX. Pren el nom del títol de marquès de la Torre que l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona espanyola en la Guerra de Successió, atorgà a Nicolau Truyols i Dameto.

12. Can Frontera - Hotel de Ca sa Galesa

Casa d'origen tipològic gòtic, patí una forta intervenció arquitectònica a la primera meitat del segle XX a mans del seu propietari, l'enginyer Joan Frontera Estelrich, el qual li donà un aire més proper al llenguatge modernista local. Fa uns anys, aquesta casa fou convertida en hotel. Del pati, destaca l'escala, que arranca del flanc de l'arc de l'entrada.

13. Can Olesa

Pati de final del segle XVII en el qual es conjuguen tots els elements del que posteriorment seran els patis de les cases de Palma: arcs extraordinàriament rebaixats que alleugereixen l'estructura; la llotja, que permet la circulació entre la part més quotidiana de la casa i les sales més solemnes; les columnes jòniques d'èntasi molt pronunciat, i la barana de ferro forjat. La fortuna de la composició creà un estil de reforma al llarg del segle XVIII.

14. Can Ordines d'Almadrà

Destaquen en aquest pati els escuts matrimonials de les famílies Vivot i Santjoan i la porta tardogòtica que dóna accés a un dels estudis de la casa. Aquí observam un dels millors exemples escultòrics d'aquest estil a Mallorca. A mitjan segle XX, sofrí una profunda reforma. Durant aquestes obres també es trobà una làpida funerària romana que es pot contemplar adossada a la paret que hi ha sota l'escala.

 

És del tot recomanable passejar per l'antiga murada de la ciutat (Dalt Murada) i els jardins de l'Hort del Rei. La zona gaudeix, a més, d'una gran vitalitat i activitat comercial. Els restaurants a prop del moll de pescadors són ideals per tastar peix i marisc fresc.

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.