Patrimoni | Itinerari turístic H003

Els patis de Palma. Ciutat alta II: voltants de Sant Francesc i Monti-sion

Qué és?

La tipologia de la casa senyorial ciutadana respon, amb poques variants, a la descripció que en féu l'any 1918 l'arquitecte Guillem Reynés: Un portal de mig punt dóna entrada a un vestíbul espaiós amb un pati central des d'on arrenca l'escala. Amb lleugeres variants, les crugies que envolten els patis es troben sostingudes per arcs; i en la disposició de les escales, d'una gran varietat dins la unitat de criteri, és tema obligat la indispensable galeria del replà que dóna entrada al pis amb una porta a cada costat. Un entresòl per a estudis i un porxo per a traster i estenedor completen els serveis dels nostres palauets. És sempre la mateixa tradició romana al voltant d'un pati. Aquest substrat romà, provinent directament de les condicions climatològiques i ambientals mediterrànies, rep influències de la casa pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana dels segles XIII i XIV. Amb el temps, el pati consolida la seva posició central, que articula les quatre ales de la casa, permet l'entrada de llum i la recollida d'aigua, i suposa un espai de relació social i d'aportació estètica segons la moda del moment.

Així, els patis d'estil gòtic es decanten per l'intimisme; són relativament petits, amb escales rectes o en escaire, sovint ornamentades per baranes esculturades i amb plafons calats. Als patis hi ha arcs apuntats o conopials i les característiques finestres coronelles. Després, s'enriqueixen amb elements renaixentistes, especialment amb finestres i amb portalets d'estudis ornats amb grotescos. Però l'apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, en els segles XVII i XVIII, amb espais escenogràfics, a vegades no exempts de sumptuositat, presidits per columnes de fust bombat, galeries amb motius heràldics i escales imperials.

Visita

Durada: 2 hores

Ubicació i contacte:

Punt de partida: plaça Major. 07002 Palma

Telèfon: +34 902 102 365. Horari d'atenció: de 9 a 20 h

Pàgina web: www.balearsculturaltour.net

Correu electrònic: palmainfo@palma.es

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport public

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

Un total de 12 patis formen part de la ruta:

01. Can Vivot

Reformada cap al 1725 per Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot, sobre bases medievals. Casa de la família Sureda des del segle XVIII, i abans de la família Villalonga. El pati correspon a una reforma general de l'edifici dirigida pel valencià Jaume d'Espinosa. L'entrada és de terra premsada, i té columnes amb èntasi i capitells corintis. La galeria és de tres arcs. Hi ha un arc amb pilars amb estípits a l'arrencada de l'escala.

02. Can Escafí

L'any 1576 era propietat dels hereus de Pere Sampol. El 1685 pertanyia als hereus del prevere Josep Morales. El 1818 era de Marià Fuster, després passà als Escafí. Una entrada amb coberta de bigues dóna pas, a partir d'un arc de mig punt, al pati descobert; aquest té l'escala a l'esquerra, amb un fi arrambador de ferro; al fons, hi ha les cotxeries.

03. Can Ribas de Pina

Casa adquirida per Miquel Ribas de Pina i Ferrà l'any 1718. En aquell moment s'iniciaren una sèrie de reformes al llarg de les quals s'afegí a l'edifici el porxo amb columnetes i volada de fusta, se cegaren les finestres gòtiques de la façana i el pati fou reformat mantenint les característiques dels patis del segle XVII.

04. Can Ripoll

Un portal de llinda dóna accés a l'entrada, amb coberta de bigues. El pati mostra una escala que se situa al fons. Conserva restes gòtiques, com una finestra coronella i una altra de conopial que s'obren al pati des del primer pis; la casa té també cobertes de bigues sostengudes per permòdols. Fou molt reformada al segle XIX. Recentment ha estat dels Picorelli i, actualment, dels Ripoll.

05. Can Fiol - Teatre Sans

És una casa d'origen gòtic i en conserva restes interessants, com la trompa de nervadures medievals i els motius heràldics del pati. Segons l'acta de delimitació de 1818, era propietat del prevere Joan Busquets. En el primer terç del segle XX, hi estigué ubicada la seu del comitè local del Partit Republicà Radical. En el segle XX, fou propietat de la família Fiol. Des de l'any 1984 és la seu del Teatre Sans.

06. Cal comte de la Cova - Escola Superior de Turisme

Aquesta casa, en el segle XVII, va pertànyer a la família Villalonga, concretament fou de Francesc de Villalonga i Fortuny, a qui el rei Felip IV concedí el títol de comte de la Cova, d'on pren el nom l'edifici. D'aquesta casa destaca la seva escala formada en traceria tardogòtica, així com el sostre de fusta policrom del segle XIV que aixopluga tota la planta baixa de l'edifici. Recentment ha estat remodelada per l'Escola Superior de Turisme.

07. La Criança

Edifici del segle XVI on es va ubicar La Criança, una institució creada pel canonge Antoni Genovard dedicada a l'educació de les filles de les classes benestants i que fou dirigida després de la seva fundació per sor Isabel Cifre. Són destacables els pilars octogonals del pati.

08. Can Lladó

Casal d'origen medieval propietat de la família Balaguer del Racó. El 1928 fou adquirit per l'historiador Jaume Lladó i Ferragut. Pati trapezoïdal amb l'entrada coberta amb enteixinat que s'obre a partir d'un arc allindanat. Al fons del pati arrenca l'escala adossada de dos trams.

09. Can Alcover

És la casa del poeta Joan Alcover i Maspons, que nasqué a Palma el 1854; visqué des d'infant en aquest casal, i hi morí el 26 de febrer de 1926. Durant molts d'anys, Alcover organitzà a la seva casa unes tertúlies literàries i culturals que arribaren a ser un punt de referència obligat per al món cultural de final del segle XIX i principi del XX.

10. Ca l'arquitecte Alomar

La casa, que fou de l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve i ara dels seus hereus, té un jardí fascinant, amb entrada per un corredor davall Can Castelló; el jardí, al fons, acull la façana nord de les cases, mentre que la sud s'aixeca damunt les murades.

11. Can Dusai, 4

Actualment és un despatx d'arquitectura. El portal és d'arc escarser, modern; l'entrada té sòl de macs petits, modern, i coberta de bigues, amb dues jàsseres transversals. A l'esquerra, s'hi obre un antic arc apuntat, de tradició medieval. Un arc rebaixat deixa pas al pati, amb l'escala al fons.

12. La Puresa (Can Desclapers)

Des del segle XV, fou propietat dels Desclapers. El 1814, heretà la casa Francesc Rossinyol de Sagranada i Desclapers, que la vengué al bisbe Bernat Nadal, el qual hi promogué la seu del col·legi per a nines de la Puresa de Maria Santíssima (fundat el 1809 al carrer de la Pau), que fou reorganitzat l'any 1870 per Gaietana Alberta Giménez, la Mare Alberta.

La basílica de Sant Francesc i el seu claustre són visites indispensables mentre es recorre la ruta. Constitueix un magnífic conjunt arquitectònic. En una de les seves capelles hi ha el sepulcre de Ramon Llull.

D'altra banda, es recomana gaudir d'un passeig per l'antiga murada de la ciutat (Dalt Murada) i els jardins de l'Hort del Rei. A més, el visitant pot fer altres activitats, com anar de compres, gaudir de la vitalitat de la zona i tastar peix i marisc fresc en restaurants de prop del moll de pescadors.

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.