Patrimoni | Itinerari turístic H004

Els patis de Palma: ciutat baixa

Què és?

Els patis de les cases senyorials del nucli antic s'han convertit en un dels elements més atractius i representatius de l'arquitectura de la ciutat. Avui són una joia que no podem deixar d'admirar, i aquesta ruta és una oportunitat excel·lent per conèixer aquest llegat patrimonial. L'itinerari Palma Ciutat Baixa discorre per la zona pesquera de la ciutat, pels voltants de lla Llotja, pel passeig de Sagrera… Als seus patis, una mica més austers que els de la ciutat alta, intuirem fragments de vida dels qui habitaren aquest barri encisador.

Visita

Durada: 2 hores

Ubicació i contacte:

Punt de partida: Casal Solleric, passeig del Born, 27. 07012 Palma

Telèfon: +34 902 102 365. Horari d'atenció: de 9 a 20 h

Pàgina web: www.balearsculturaltour.net

Correu electrònic: palmainfo@palma.es

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport públic

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

Un total de 15 patis conformen la ruta per la ciutat baixa, una ruta que permet conèixer l'antic barri de mercaders o la parròquia de Sant Jaume i els seus voltants, així com veure quin era l'antic curs del torrent de sa Riera.

La llista de patis és la següent:

01. Cal Marquès de Solleric (Can Morell - Casal Solleric)

Un dels pocs exemples de casa construïda de nova planta a la segona meitat del segle XVIII, i per tant fruit d'una concepció unitària, lliure de restes medievals al pati. Els plànols de la casa s'atribueixen al mallorquí Gaspar Palmer. Els elements decoratius són obra de l'escultor italià Antonio Soldatti.

02. Can Marcel

En el segle XVI fou propietat del canonge Hug de Palou, de qui passà als Morell, als Brondo i als Mesquida. El 1764 estava en mans de la família de mercaders d'origen marsellès Marcel. El 1778 era d'Antoni Marcel Pujol i el 1864 de Claudi Marcel i Rullan. Actualment acull el bar Abaco. D'origen gòtic, la casa es reformà en el segle XVIII. Té la façana principal presidida per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. L'interior presenta una entrada de grans dimensions, i s'articula al voltant d'un pati amb columnes i pilastres d'estil toscà que sostenen arcs rebaixats. La façana del carrer d'Apuntadors mostra elements medievals, com una finestra coronella.

03. Can Chacon

Aquest casal al final del segle XVII era propietat de l'enginyer militar Martín Gil de Gaínza. En el segle XVIII fou adquirit per Fernando Chacón. En el segle XIX fou la residència dels marquesos d'Ariany. Al principi del segle XX fou adquirit per Francesc Blanes, que la cedí el 1925 a la institució benèfica anomenada Ses Minyones. Des del 1984 és propietat del Govern de les Illes Balears. El pati és de grans dimensions, amb dos arcs rebaixats creuats i una ampla part coberta a la dreta, on arranca l'escala. A la banda del passeig de Sagrera, destaca l'elegant galeria de set arcs de mig punt amb columnes de tradició jònica.

04. Can Ripoll - Conselleria de Turisme

Durant els segles XVII i XVIII fou dels Binimelis i dels Ripoll. Avançat el segle XIX, era la casa de Gabriel Verd i Reure. Catalina Verd i Mayol de Bàlitx es casà amb Pere Morell i Verd. Els seus hereus vengueren la casa al Govern de les Illes Balears, i ara és ocupada per la Conselleria de Turisme. El pati té entrada per un gran arc rebaixat, amb pilastres de marbre amb capitell de tradició jònica. A la dreta, parteix l'escala, amb barana de ferro de balustres plans. Al primer pis, hi ha una galeria d'un arc amb balustres barrocs.

05. Can Burguès

El 1523 era de Francesc Burguès, procurador reial. El 26 de novembre de 1541 s'hi allotjà l'emperador Carles V, després del fracàs de l'expedició militar contra l'Alger. Fou el casal més valorat de l'estim de 1576. El 1636 era de Nicolau Burguès. Actualment és de la família Blanes. Un gran portal de mig punt deixa pas a l'entrada, que mostra l'escala a la dreta. Un arc escarser amb l'escut dels Burguès als capitells permet l'accés al pati, amb l'escut dels Blanes a l'esquerra.

06. Can Belloto

Antiga casa medieval que el 1606 passà a mans del jurista genovès J. Francesco Pavesi, que la reedificà en estil manierista, més propi del lloc d'origen del propietari que de l'arquitectura tradicional de Palma. Es va mantenir la disposició tradicional del pati. Fou alterat per reformes en el segle XIX, quan la casa es convertí en edifici d'habitatges.

07. Can Weyler - ARCA

El casal data de la primera meitat del segle XIV. Fou, successivament, dels Despuig, dels Belloto, de l'Orde dels Teatins, dels Alorda i dels Weyler. L'any 1911 Valerià Weyler Nicolau el vengué a la Casa Bressol del Nin Jesús. Des de 1990 és la seu de l'Associació ARCA. La façana presenta una làpida en record del general Weyler; al primer pis, hi ha tres finestres coronelles, i a la planta superior, quatre coronelles més petites. L'interior mostra un pati central, amb arcs rebaixats, amb l'anagrama de Jesús als capitells.

08. Can Muntaner

El portal principal és de llinda. L'entrada té coberta de cassetonat i sòl empedrat. Un arc escarser comunica amb el pati a cel obert. La pilastra de l'esquerra presenta un capitell molt interessant, amb figures del bestiari.

09. Can Castelló - Centre de Cultura "Sa Nostra"

Pati típic del segle XVIII amb arcs carpanells i columnes jòniques de marbre vermell, segurament encarregat pels Fonticheli, família d'importants mercaders genovesos que adquirí la casa l'any 1724. L'escala, originàriament de dos trams, va ser perllongada en una reforma del segle XIX. L'aire modernista de la façana és fruit d'una reforma dirigida per l'arquitecte Jaume Alenyà l'any 1909.

10. Can Forteza del Sitjar

Pati de gran puresa tipològica, amb vestíbul amb enteixinat, format per quatre arcs rebaixats que descansen sobre vuit pilastres de marès, amb capitells decorats amb fulles d'acant i escuts. La resta de la casa ha patit moltes reformes per adaptar-la a l'ús escolar. Actualment és la seu d'un col·legi de les monges trinitàries

11. Cal comte de San Simón

Casa edificada entre 1854 i 1856 a partir d'un projecte de Miquel Ferrà i Font i encarregada per Luis de San Simón i Orlandis, comte de San Simón. El projecte d'aquest edifici trenca totalment amb la tradició mallorquina i té fortes influències franceses.

12. Can Rul·lan - Fundació Barceló

A mitjan segle XIX la casa passà als comtes de San Simón, els quals enderrocaren l'antic edifici i patrocinaren l'actual. És una obra neogòtica aixecada l'any 1883 segons un disseny de Bartomeu Ferrà i Perelló. També fou residència de la família Rul·lan i coneguda amb el nom de Can Rul·lan. Des de 1990 s'hi localitza la Fundació Barceló.

13. Can Ferrandell (Can Maroto) - Hotel Born

Abans del segle XVIII era el casal dels Gual-Moix. El 1790 era de Josep Ferrandell, marquès de la Cova. El 1805, la seva neboda Francesca de Villalonga adoptà el nom de marquesat de Casa Ferrandell; el 1788 s'havia casat amb el militar Ramón Maroto González. El 1954 s'hi feren importants reformes per adaptar-lo a establiment hoteler. L'entrada data del segle XVIII; té una gran superfície, amb columnes de marbre vermellenc, de tradició jònica, arcs rebaixats, coberta de volta d'aresta i alguns portals neogòtics. L'escala del pis noble és a la dreta de l'entrada. El pati és de planta quadrada i mostra un escut dels Ferrandell i la data 1723.

14. Can Sureda d'Artà - Pelaires Centre Cultural Contemporani

Casa d'origen medieval, ha sofert diferents reformes al llarg de la seva història. L'aspecte actual del pati data del segle XVII i fou fet per la família Verí, que durant molt temps va ser la propietària de l'immoble. Al principi del XIX fou adquirida per la família Sureda. Té una gran entrada, amb portalet renaixentista i capitells amb relleus heràldics; a l'esquerra, destaca l'escala amb el portal de l'estudi.

15. Can Berga

En el segle XVI i part del XVII aquest magnífic edifici fou propietat dels Santacília, i de la família Berga des de l'any 1677. Gabriel de Berga i Safortesa, devers l'any 1754, fou l'impulsor d'una reforma radical de l'edifici. S'accedeix al pati per un portal d'arc de mig punt, blasonat amb les armes de Berga de l'escultor Joan Deyà. El 1942, l'edifici fou venut al Ministeri de Justícia, propietari actual.

A més, es recomana visitar la Fundació Pilar i Joan Miró, a l'edifici de Moneo, que acull una selecció de pintures, dibuixos, obra gràfica i escultures del famós artista Joan Miró. Al mateix temps, se solen exposar temporalment obres de joves artistes.

D'altra banda, la ruta discorre per una zona amb una variada activitat comercial i de restauració que permet al visitant alternar la visita amb altres opcions d'oci.

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.