Patrimoni | Itinerari turístic H006

Palma, ciutat monumental

Qué és?

La ciutat de Palma es caracteritza per haver assimilat profundament les diferents cultures que s'han establert a l'illa al llarg de la història. L'empremta que cada una ha deixat als carrers, places, palaus, patis i jardins constitueix un actiu patrimonial i una riquesa monumental molt atractiva. La ruta passa per edificis tan singulars i espectaculars com la Seu, el Palau de l'Almudaina, la Llotja, el Consolat de Mar, les antigues murades, els banys àrabs o l'Ajuntament; diferents estils que fusionen el passat romà, musulmà i cristià i que fan de la ciutat antiga un espai únic.

Visita

Durada: aproximadament 2-3 hores.

Ubicació i contacte:

Punt de partida: plaça de Cort. 07001 Palma

Informació i reserves (visita guiada):

De dilluns a divendres, de 10 a 18 h

Dissabtes, de 10 a 14 h

Telèfon: +34 971 720 720 / 636 430 000

Correu electrònic: itinerariosculturales@caib.es

Web: www.illesbalears.es

Entitat organitzadora: Conselleria de Turisme. Institut d'Estratègia Turística.

Punt de trobada: plaça de Cort, al costat de l'olivera

Preu (visita organitzada):

Adults: 10 €
Pensionistes i estudiants: 5 €

Menors de 12 anys: gratuït

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport public

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

Aquesta ruta pel centre històric dóna la possibilitat de conèixer la història de Palma i d'aprendre aspectes de les diferents cultures que s'hi han assentat al llarg dels segles. El trajecte ofereix una visió global sobre l'evolució urbanística i artística, i permet recórrer la ciutat alta i la ciutat baixa. La primera era la dels clergues, la noblesa, els militars i l'alta burgesia, i és on hi ha els principals monuments. A la segona hi vivia la població més lligada a la mar, com ara els mariners, pescadors, armadors, comercials i mercaders, així com altres gremis d'aquest món. L'estil arquitectònic i estètic dels edificis i barris es detalla durant el recorregut. En concret, fins a un total de 17 monuments componen la ruta.

01. Ajuntament de Palma

La plaça de Cort és el centre cívic de la ciutat per excel·lència. El seu nom prové de la paraula corts, sinònim de les cúries que hi havia en aquesta plaça i que eren les seus administratives i jurídiques dels magnats que acompanyaren el rei Jaume I, els quals es varen dividir les terres de l'illa després de la conquesta de 1229.
La plaça està presidida per l'Ajuntament, que té una façana monumental del segle XVII. En la construcció de la façana hi varen intervenir alguns dels millors escultors mallorquins de l'època, com, per exemple, Joan-Antoni Oms i Gabriel Torres, aquest últim autor de l'espectacular volada feta de fusta tallada. El seu estil és barrocomanierista.

02. Consell de Mallorca

Al costat de l'Ajuntament hi ha el Consell de Mallorca, actual òrgan de govern de l'illa. L'edifici té el seu origen en l'antiga Diputació Provincial, una institució estatal de principi del segle XIX que, l'any 1882, va fer construir aquest palau amb una notable façana neogòtica dissenyada per l'arquitecte Joaquín Pavía Birmingham. Els detalls escultòrics, molt interessants, són obra de l'artista Llorenç Ferrer i Martí. A l'interior destaquen l'escala monumental i la sala de sessions. A les diferents dependències s'hi poden veure importants pintures d'autors mallorquins.

El Consell de Mallorca es troba al carrer del Palau Reial, que deu el seu nom al palau que hi ha al final de la via. Durant segles, a la dreta hi hagué el famós convent de Sant Domingo, monument gòtic de primer ordre. Demolit l'any 1837 com a conseqüència de la llei de desamortització eclesiàstica promoguda per l'Estat, al solar que ocupava s'hi varen alçar nous edificis d'habitatges burgesos que formen un esplèndid conjunt d'arquitectura urbana de finals del segle XIX i principis del segle XX. Destaca l'edifici de l'actual Parlament de les Illes Balears, construït com a seu social de l'antic Círculo Mallorquín, que conté alguns salons de gran magnificència, com el de festes, avui sala de sessions del Parlament.

03. Can Oms, Can Bordils, arc de l'Almudaina

Ens trobam en una de les vies més antigues de Palma, on encara es conserva l'arc de l'Almudaina, una porta d'origen romà transformada pels musulmans i també pels cristians al llarg de l'edat mitjana. En aquest carrer hi ha algunes cases senyorials importants, com ara Can Bordils, seu de l'Arxiu Municipal de Palma, i Can Oms, també de propietat municipal. Al primer edifici destaquen dues finestres d'estil renaixentista amb els escuts de les famílies Sureda-Sanglada i Sureda-Moyà, els antics propietaris, i al de Can Oms hi ha un pati molt harmoniós, d'estil barroc, del principi del segle XVIII. La façana de l'edifici té una balconada esplèndida.

Al carrer de Can Sanglada hi ha Can Marquès, avui dia casa museu. Es tracta d'una antiga casa senyorial, coneguda també amb el nom de Can Comassema, en la qual es dugué a terme una gran intervenció en el segle XVIII i que sofrí reformes importants en els segles XIX i XX. Aquest fet explica la caixa d'escala feta en estil modernista.

04. Estudi General Lul·lià

C/ Sant Roc, 4. L'Estudi General Lul·lià és una institució docent fundada en el segle XV que més tard, en el segle XVII, es convertí en la Universitat Lul·liana de Mallorca. Després de diverses vicissituds, la institució actual va ser creada el 1951 per impulsar la cultura de Mallorca i els estudis universitaris. Actualment, es dedica a escola d'idiomes i altres activitats docents i culturals.

Aquest edifici, d'estil regionalista, és fruit d'una reconstrucció de la dècada de 1950, obra de l'arquitecte Gabriel Alomar. Del primitiu edifici es conserven alguns escuts i capitells gòtics i renaixentistes, incorporats a la construcció actual.

05. La Seu

C/ Palau Reial. La Seu es va començar a construir al principi del segle XIV. Es tracta de l'edifici religiós més important de Mallorca. Ocupa el solar on hi havia l'antiga mesquita major, convertida en església cristiana l'any 1230. Es creu que el campanar ocupa el lloc de l'antic minaret.

El promotor de la catedral gòtica fou el rei Jaume II de Mallorca, i les obres començaren per l'absis, segons les directrius del mestre Ponç Descoll. La construcció es va prolongar, per la complexitat i l'alt cost econòmic, fins al final del segle XVI, quan es va fer el portal major. Aquest portal, d'estil manierista, fou patrocinat pel bisbe Joan Vich i Manrique i està dedicat a la Puríssima Concepció. El disseny i la feina escultòrics es deuen a l'artista Antoni Verger, que hi treballà entre 1592 i 1601. Podem veure-hi la imatge de la Verge envoltada dels símbols al·legòrics d'aquesta advocació mariana. A les fornícules de la dreta, mirant cap al portal, veiem les estàtues de sant Joan Baptista, sant Ambrosià i sant Agustí, i a l'esquerra sant Joan Evangelista, sant Jeroni i sant Gregori.

A principi del segle XX, Antoni Gaudí dugué a terme una important intervenció modernista al presbiteri de la Seu.

L'aportació més recent (2007) es deu a Miquel Barceló, artista mallorquí reconegut internacionalment, que creà la pell ceràmica que representa la multiplicació dels pans i els peixos, situada a la capella del Santíssim, a la dreta del presbiteri.

06. Palau de l'Almudaina

C/ Mirador. El Palau de l'Almudaina és una fortalesa d'origen islàmic que va ser convertida en palau reial pel rei Jaume II de Mallorca a començament del segle XIV. L'edifici ha tingut nombroses funcions al llarg dels segles: Reial Audiència, Palau dels Virreis i Capitania General. Després d'un prolongat procés de restauració a partir de la dècada de 1960, actualment és obert en part com a museu, serveix per a alguns actes oficials de la família reial espanyola i s'utilitza com a residència dels caps d'estat que visiten Mallorca.

Quant al portal del Mirador, antigament anomenat dels Apòstols, sabem que va ser projectat l'any 1389 per Pere Morey, mestre major de la catedral. És la portada gòtica més monumental de les Balears i correspon a l'època d'esplendor de l'art gòtic a Mallorca.

07. Palau Episcopal

C/ Mirador. El Palau Episcopal és un edifici de gran superfície i el seu nucli més antic, a la vora del mar, és una obra medieval iniciada en el segle XIII i desenvolupada en successives ampliacions. Destaca la portada gòtica de l'antic oratori de Sant Pau. El pòrtic d'entrada al pati va ser construït cap al 1473 pels mestres Cristòfol i Joan Vilasclar i Simó Xevari per ordre del bisbe Francesc Ferrer. La construcció primitiva fou ampliada notablement en els segles XVII i XVIII. Crida l'atenció la façana principal, d'estil manierista, patrocinada pel bisbe mallorquí Simó Bauçà l'any 1616, i el magnífic rellotge de sol que presideix el pati amb les armes del bisbe català Benet Panyelles i Escardó (1730-1743). Al palau hi ha el Museu Diocesà, recentment remodelat.

08. Jardí del Palau Episcopal

C/ Sant Pere Nolasc, 6. El jardí del Palau Episcopal té una portada neobarroca dissenyada per l'arquitecte mallorquí Josep Oleza Frates l'any 1931. Si s'entra al jardí, a l'angle nord-oriental s'hi veuen grans carreus de pedra que corresponen a l'antiga muralla romana de la ciutat.

09. Can Olesa

C/ Morey, 9. Ens trobam en un altre carrer emblemàtic del barri antic, on hi ha un bon nombre de cases senyorials, majoritàriament transformades. La construcció més ben conservada és Can Olesa, una de les cases senyorials més famoses de Palma. La façana conserva un parament anterior, obra del segle XVI, amb finestres renaixentistes, que té escuts de la família Descós. La casa actual és producte de la reforma de final del segle XVII i està distribuïda entorn d'un magnífic pati central. Aquest pati és un dels exemples més prototípics del pati barroc mallorquí, amb les columnes característiques, arcs extraordinàriament rebaixats i escala rematada per una galeria de tres arcs. Aquesta casa és una de les poques de la ciutat que conserva completament els interiors d'època. Va ser declarada monument històric i artístic l'any 1973.

10. Ca la Gran Cristiana (Museu de Mallorca)

C/ Portella, 5. En aquest carrer hi ha el Museu de Mallorca, instal·lat en una antiga casa senyorial coneguda amb el nom de Ca la Gran Cristiana. L'edifici, d'origen medieval, va ser profundament reformat en els segles XVII i XVIII. A la façana hi ha balcons de bella factura barroca i l'escut de la família Togores, comtes d'Aiamans. El museu fou fundat el 1961, i el palau va ser comprat l'any 1968 per l'Ajuntament de Palma, que el va cedir perquè en fos la seu. Aquest és el museu de caràcter històric i artístic més important de l'illa. Destaquen les seccions d'arqueologia prehistòrica (cultura talaiòtica) i musulmana, la de pintura gòtica (segles XIII-XV) i les sales dedicades al modernisme, amb col·leccions notables de ceràmica (de la fàbrica mallorquina La Roqueta) i de mobiliari.

11. Cases senyorials de la Portella

C/ Portella. El carrer de la Portella és un de les més monumentals de Palma, ja que hi ha algunes de les cases senyorials més emblemàtiques de la ciutat. Del segle XVII, destaca Can Formiguera, amb un esplèndid balcó sobre el carrer i l'escut de la cantonada, que du les armes de Ramon Burguès-Safortesa i Fuster, comte de Formiguera, personatge llegendari de la història de Mallorca conegut com el Comte Mal. Davant hi trobam l'antiga posada dels cartoixans de Valldemossa a Palma, que després de la desamortització eclesiàstica passà a mans particulars i que és coneguda com Cal Comte d'Espanya. L'edifici fou reconstruït en el segle XVIII i té un bell pati barroc. A la fornícula de la portada s'hi pot veure la imatge de sant Bru.

Cap a la meitat del carrer hi ha dues grans cases historicistes amb característiques neogòtiques. La més important és Can Espanya-Serra, que té un important pati de final del segle XIX. A tots aquests edificis podem observar-hi la distribució de la casa senyorial mallorquina, que, en general, sol conservar el gran portal de mig punt de tradició gòtica, la planta d'estudis, el balcó de la planta noble i les fileres de finestres o de columnes del porxo superior. Finalment, destaca el gran ràfec que avança sobre el carrer i que contribueix a protegir el parament de la façana.

A l'esquerra, si baixam cap a la muralla, en la que fou una antiga casa senyorial hi ha el museu dedicat al pintor català Joaquim Torrents Lladó (1946-1993), on es mostra la seva vida i obra.

A continuació, a Dalt Murada, hi podrem veure el gran edifici de Ca la Torre (reducció de Cal Marquès de la Torre), una mansió construïda a començament del segle XVIII que és prototípica del gust sobri de l'arquitectura senyorial mallorquina; el seu pati s'integra a les muralles medievals.

12. Dalt Murada i jardins del Mirador

El camí que hem recorregut es coneix amb el nom de Dalt Murada, i des d'aquí podem observar els antics límits de la ciutat romana, que s'estenia des del Palau de l'Almudaina fins a l'extrem oriental del Palau Episcopal. A la façana sud d'aquest palau, mirant cap al mar, es veu un passeig amb garites d'estil modernista que s'atribueixen al famós arquitecte català Antoni Gaudí, a l'igual que les reixes de ferro d'unes finestres. El mur que veiem al peu de la catedral és l'antiga muralla d'origen romà, molt transformada durant l'edat mitjana i totalment modificada al llarg dels segles. De fet, tot el front marítim de la ciutat fortificada va ser refet en el segle XVIII amb la muralla nova sobre la que som ara, construïda en terrenys guanyats al mar. D'aquesta construcció, podem destacar-ne les garites, que tenen formes barroques.

L'espai conegut com Ses Voltes és una antiga caserna acabada el 1802 i rehabilitada, entre 1983 i 1991, pels arquitectes Elies Torres i José A. Martínez Lapeña per a usos lúdics i culturals.

13. L'Hort del Rei

Passeig superior de l'estany de l'Hort del Rei

El jardí de l'Hort del Rei i l'antic llit del torrent de sa Riera

El gran arc que ara veiem sobre l'estany correspon a l'antiga drassana d'època musulmana que hi havia sota del Palau de l'Almudaina i que s'obria directament al mar. Sembla que l'arc data del segle XI.

L'Hort del Rei va ser un jardí medieval situat extramurs de l'Almudaina i que subsistí fins al segle XIX, quan va ser urbanitzat. A començament del segle XIV, en temps del rei Jaume II de Mallorca, va tenir una època d'esplendor, i hi havia plantats arbres fruiters, flors i hortalisses. També s'hi criaven alguns animals, com ara conills. A la dècada de 1960, dins el pla de recuperació de l'entorn del Palau de l'Almudaina, els edificis que hi havia foren enderrocats per fer-hi uns jardins nous de gust historicista, projectats per l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar. Aquest arquitecte combinà elements tradicionals del jardí mallorquí, com ara la pèrgola, amb altres d'inspiració andalusí, com la bassa amb sortidors que recorden al Generalife. Hem de dir que aquest traçat nou té poca relació amb el jardí medieval.

L'actual avinguda d'Antoni Maura coincideix amb la que fou la desembocadura del torrent de sa Riera, que baixava per la Rambla, el carrer Unió i el Born, i que dividia Palma en vila de dalt o ciutat alta (voltants de la Catedral) i vila de baix o ciutat baixa (voltants dels barris de Sant Jaume i de Santa Creu). Sa Riera era perillosa a causa de les riuades. És tristament famosa l'ocorreguda el 1403, quan moriren milers de persones. Fou desviada per raons urbanístiques l'any 1612, per fora del recinte de les muralles, i el seu curs actual coincideix amb el passeig de Mallorca.

14. Llotja de la Mercaderia

Plaça de la Llotja. El Col·legi de la Mercaderia, una de les institucions més importants de l'antic regne de Mallorca, va tenir una etapa d'esplendor en el segle XV gràcies al comerç marítim. El col·legi fou constituït el 1409, i la seva iniciativa més ambiciosa va ser la construcció d'una gran llotja per dur-hi a terme les seves transaccions comercials, com ja tenien altres ciutats de la Mediterrània, per exemple, Barcelona. L'any 1426, el col·legi va firmar el contracte per edificar-la amb el famós mestre mallorquí, arquitecte i escultor Guillem Sagrera. L'arquitecte hi treballava l'any 1447, quan el rei Alfons el Magnànim el reclamà per intervenir a les obres del Castel Nuovo de Nàpols.

La Llotja és un edifici monumental amb quatre magnífiques façanes que s'alcen entre quatre grans torres a les cantonades, als tabernacles de les quals hi ha estàtues de sants que fan referència a edificis i punts concrets de la ciutat. Santa Clara al llevant, orientada cap al convent homònim ubicat al barri de la Calatrava; sant Joan davant de l'església i hospital dels Cavallers de Sant Joan de Malta; sant Nicolau, actualment desaparegut, que mirava cap a Portopí, on hi havia un oratori dedicat a aquest patró dels mariners, i santa Catalina, orientada cap a la drassana i el carrer que conduïa fins a la porta i hospital coneguts amb el patronímic d'aquesta santa d'Alexandria.

15. Porta del Moll, Consolat de Mar i Can Chacón

Passeig de Sagrera. Al jardí de la Llotja hi ha reconstruïda una de les antigues portes de la muralla. Es tracta de l'anomenada porta del Moll, edificada el 1620 pel mestre major de la fortificació Antoni Saura, amb la col·laboració de Jaume Blanquer, un dels millors escultors mallorquins de la seva època. Aquest no és el seu lloc original, sinó que la porta es trobava inserida en la muralla medieval de la ribera del mar, i després en la nova construïda en el segle XVIII davant la Llotja. La porta representa un arc triomfal d'estil manierista rematat per una petita imatge de la Puríssima Concepció. A l'entaulament hi ha una inscripció que fa referència a la seva construcció. Aquesta va ser la porta principal d'entrada a la ciutat, i el seu tractament artístic i monumental obeeix al fort caràcter simbòlic de les portes als antics recintes fortificats, sobre les quals es posaven els escuts d'armes del rei i dels jurats del regne, que en el cas de la porta del Moll es varen retirar en el segle XVIII.

Al costat de la porta s'alça el Consolat de Mar, avui seu del Govern de les Illes Balears. Es tracta d'un edifici que en el seu origen era la casa del Col·legi de la Mercaderia, amb una bella capella gòtica afegida al costat posterior. El Consolat de Mar era una institució que actuava com a tribunal per resoldre conflictes marítims i entre mercaders.

A mà esquerra hi ha Can Chacón, que a final del segle XVII fou la residència de l'enginyer militar Martín Gil de Gaínza, que la va fer construir sobre la muralla. Podem observar la bella galeria barroca del segle XVIII, quan l'edifici era propietat de la família Chacón, d'origen andalús.

16. Antiga drassana

Plaça de la Drassana. La plaça de la Drassana fou planificada l'any 1844 sobre el solar de l'antiga drassana que, des del segle XIII, estava ubicada en aquest lloc formant un recinte tancat. Enmig s'hi col·locà una font amb un monument dedicat al navegant mallorquí del segle XIV Jaume Ferrer, obra de l'escultor Jacint Mateu. L'estàtua és una rèplica de l'original, que es guarda al Consolat de Mar.

El carrer de Sant Pere pren el seu nom de l'oratori del segle XVI dedicat a aquest sant, que és el patró dels pescadors que vivien al barri, el Puig de Sant Pere.

17. Baluard de Sant Pere

C/ Sant Pere. En el segle XVI s'inicià el recinte renaixentista de Palma amb muralles i baluards adaptats a l'ús de l'artilleria. L'autor del projecte va ser l'enginyer italià Giacomo Palearo, més conegut com el capità Fratin (†1586). Precisament, el recinte fou començat l'any 1575 amb la construcció del bastió denominat de Santa Catalina, que era el nom de la porta medieval i de la barriada que encara hi ha a ponent. Aquell bastió serà conegut més tard amb els noms de bastió de Santa Creu, nom de la parròquia, i de baluard de Sant Pere, pel nom del carrer. Aquest baluard va ser refet en la primera meitat del segle XVII per l'enginyer mallorquí Vicenç Mut i Armengol (1614-1687), i entre 1644 i 1656 es va obrir una nova porta a la muralla que ja no existeix però de la qual es conserva part del pont sobre el torrent de sa Riera.

El baluard ha sofert nombrosos canvis, i el que veiem actualment és el que n'ha quedat de l'antiga fortificació. El baluard tenia dos nivells: el denominat baluard de baix, que forma la plaça que va fins al passeig de Sagrera i el moll, i el baluard de dalt, que conté ara l'edifici del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el gener de 2004. El portal que té la rampa era en un altre temps el portal de pujada a aquesta part superior del baluard, que es trobava tota terraplenada.

A més, és recomanable visitar el conjunt monumental de Santa Creu, situat al carrer de Sant Llorenç, 4, i que conté la cripta de Sant Llorenç i una sala d'art sacre. També val la pena visitar la Fundació Pilar i Joan Miró, a l'edifici construït per Moneo i que acull una selecció de pintures, dibuixos, obra gràfica i escultures del famós artista Joan Miró. També s'hi fan exposicions temporals de joves artistes.

Font: http://www.balearsculturaltour.net

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.