Patrimoni | Itinerari turístic H405

Nuclis tradicionals: Porreres

Qué és?

El terme municipal de Porreres té una extensió de 87 quilòmetres quadrats i una població de 5.496 habitants (dades del 2013). La gran quantitat de molins i possessions són bona prova que la principal activitat econòmica que ha marcat el terme municipal al llarg de la història és, com a la resta de municipis del Pla de Mallorca, l'agricultura i la ramaderia. Els cultius predominants han estat els cereals, els ametlers i les vinyes. Més tard, la producció de l'albercoc ha estat l'activitat per la qual Porreres ha destacat notablement, ja que elabora la major part de les orellanes de Mallorca.

Visita

Ajuntament de Porreres

Plaça de la Vila, 17. 07260 Porreres (Mallorca)

Telèfon: +34 971 64 72 21

Pàgina web: http://www.porreres.cat

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport public

Línies que donen servei a aquesta ruta Anada

Línies que donen servei a aquesta ruta Tornada

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

La ruta comença a la parada del carrer de la Santa Creu, a l'entrada de Porreres, i segueix els principals punts d'interès del poble. Opcionalment, es pot fer l'ascensió a Monti-sion.

1. Casa Bel·la (c/ de l'Hospital, 9)

Era l'antiga escrivania de Porreres, documentada en el segle XV. Té un alçat molt baix, amb planta baixa i porxo (evidenciat per una finestra a la dreta de la façana). El portal és de llinda, amb un nínxol d'arc ogival motllurat, actualment buit, i finestra quadrangular atrompetada a la dreta. Té una volada de pedra que aguanta dues filades de teules.

2. L'oratori de l'Hospitalet

Va ser la capella de l'antic hospital de la vila, que apareix documentat per primera vegada el 1457. Abans, però, segons una hipòtesi, va ser la seu de la primera església de Porreres, documentada el 1242. A les obres de restauració fetes el 1879 aparegué una taula gòtica que representava els antics patrons de la vila, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. L'edifici fou restaurat el 1655 i el 1879.

La façana té un portal de llinda, sense ornamentació, i una claraboia circular més amunt. El coronament és una testera triangular, sense ornamentar, amb una creu com a remat. El lateral esquerre està adossat a un edifici modern. Té planta rectangular, amb coberta de volta de canó a l'interior; a la sagristia, la coberta és de creueria.

3. La Quartera (c/ de Nunó Sanç, 1)

Aquest edifici és una casa d'origen medieval, de dues plantes d'alçat i un portal de llinda amb un frontó triangular amb l'escut de la família Llompart. A l'esquerra hi ha una finestra i dos travessers de fusta. El seu nom indica que antigament es destinava a magatzem de gra.

4. El Centre Catòlic (c/ del Bisbe Campins, 13)

És un edifici regionalista que data de 1935. Té dues plantes: a la planta baixa hi ha tres grans obertures d'arc rodó; la central comunica amb l'escala d'accés a l'edifici. El primer pis té també tres obertures, a manera de finestres balconeres, però només la central apareix emmarcada per un arc rodó, que també engloba una finestreta semicircular, ja que les laterals s'inscriuen en un espai rectilini, amb llinda; el balcó que presideix aquest pis té una barana de balustres, excepte al cos central, on es veu la inscripció Centre d'Acció Catòlica.

El coronament de la façana mostra una decoració vegetal als extrems, sengles balustrades als eixos de les obertures laterals i, al centre, un frontó corbat que engloba tres arquets de mig punt. L'escut de Porreres apareix als extrems del coronament.

L'interior actualment és restaurant i conserva l'escenari per a representacions teatrals.

5. Església parroquial

L'església parroquial de Porreres està dedicada a la Mare de Déu de la Consolació. Les referències més antigues (un document de 1242 i la butlla d'Innocenci IV de 1248) parlen de l'església de Sant Joan de Porreres com a sufragània de Felanitx. El 1277, aquesta església ja devia tenir la categoria de parròquia, ja que el seu capellà, Mn. Arnau Rossell, apareix amb el títol de rector. Sembla que el primer temple es construí al solar de l'actual oratori de l'Hospitalet. La localització al solar actual, al llevant de l'àrea de la vila vella, és de final del segle XIV, quan s'edificà un temple gòtic amb sis capelles laterals. L'edifici actual es començà a construir el 1667, segons un projecte del mestre N. Oliver i a iniciativa del rector Gaspar Llompart. El campanar es començà l'any 1705, i la nau es va acabar l'any 1714. Posteriorment, s'enllestiren les capelles i l'ornamentació. L'estucat i la reforma de la volta daten de 1797.

La façana principal configura un parament quadrangular, molt desornamentat, dividit per quatre línies d'imposta, amb un rosetó amb motllura helicoïdal al terç superior i el coronament completament llis. El portal major mostra la llinda i els brancals motllurats, emmarcats per columnes de tradició coríntia sobre plints i un entaulament amb cornisa coronada per un frontó que forma un medalló amb un relleu de la Mare de Déu. A la dreta del portal, destaca el monument, inaugurat el 1949, dedicat al bisbe Pere Joan Campins (mort el 1915), que va ser rector de Porreres.

El campanar s'aixeca a la part dreta del temple; és de secció quadrada, amb set cossos, els dos superiors amb dos arcs ogivals per costat, i un pinacle piramidal al coronament.

L'interior és d'una sola nau, de planta rectangular amb capçalera absidal, coberta de volta de canó peraltada dividida en vuit trams i un quart d'esfera en forma de petxina al presbiteri. Té set capelles a cada costat i la tribuna del cor al peu de la nau. L'alçat mostra pilastres amb capitells de tradició coríntia. El presbiteri té un retaule barroc, datat el 1762, obra de Josep Sastre, que conté les imatges de la Mare de Déu de la Consolació, de sant Joan Baptista i de sant Joan Evangelista, a més d'un àtic amb la pintura de sant Pere i un coronament amb l'escut de la vila.

Les capelles de la dreta o de l'Epístola són: la del Betlem, on destaquen uns personatges de la vida popular, datats cap al 1790; la de Nostra Senyora del Carme, amb diferents pintures als costats; la de les Ànimes, presidida per un santcrist barroc i un retaule de 1752; el portal lateral, amb l'orgue al capdamunt; la de Sant Antoni Abat, amb un retaule barroc molt auster, possiblement de l'església antiga; la del Sant Crist, d'estil barroc, i la dels Tres Arcàngels, amb el retaule barroc, de principi del segle XVIII, obra de Domingo Ferrer.

A les capelles de l'esquerra o de l'Evangeli tenim: la del Baptisteri, datada el 1894; la de la Sagrada Família, amb un retaule barroc; la de Sant Sebastià, amb una imatge de sant Bartomeu i una de sant Vicenç de Paül; la de Sant Josep, amb la imatge del titular obra d'Adrià Ferran, de principi del segle XIX, i una imatge de la Mare de Déu Morta a la predel·la; la capella Fonda o del Roser, de planta octogonal, amb coberta en forma de cimbori rectangular, i dues capelletes als laterals; la de Sant Roc, amb el retaule, barroc, de l'any 1726, i la de Sant Vicenç Ferrer, que podria datar del segle XVII, provinent de l'església anterior. Hi ha també una roda de campanetes, de 1701.

El tresor de la parròquia conserva diversos objectes litúrgics de gran valor: una arqueta per a la reserva eucarística (final del segle XIV); la creu processional gòtica (segle XV), obra d'Antoni Oliva; el reliquiari gòtic, i la custòdia neogòtica, feta per l'orfebre Fuster el 1864. També és destacable el cadirat gòtic del cor, procedent de l'església de Sant Francesc de Palma, obra de Macià Bonafè (1447-55). El temple conserva una marededéu gòtica, de fusta tallada, obra de Gabriel Mòger II, de principi del segle XVI.

6. La Rectoria

La Rectoria, datada en el segle XVIII, presenta una façana de dues plantes d'alçat. A la planta baixa, el portal forà s'aixeca sobre quatre graons i mostra una llinda amb motllures lineals, mentre que els brancals presenten estries verticals; el conjunt apareix inscrit dins el perímetre d'un portal rodó, potser indici del portal anterior a les obres del segle XVIII. A més de finestres rectangulars, a l'esquerra del portal observam una capelleta amb una creu de fusta. Al primer pis hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, sostinguts per dues columnes exemptes, amb èntasi, i dues pilastres embegudes als laterals. Al centre de la pareteta de protecció hi ha un medalló amb el relleu de sant Francesc. L'interior, a més d'obres d'art religiós, conté l'arxiu parroquial.

7. Creus de terme

Hi ha un total d'onze creus dins les terres porrerenques si comptam els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion.

Totes tenen un gran valor històric i artístic, però, lamentablement, algunes no es conserven en l'estat que seria desitjable. En podem esmentar alguna, com la creu del Pont (segle XV) o els diferents goigs de la pujada a Monti-Sion (entre els segles XV i XVII).

8. Església de Sant Felip Neri (c/ de Sant Roc - c/ de Passaratx)

Es tracta del temple de la Congregació de l'Oratori, construït entre 1886 i 1911, en uns terrenys cedits per Mn. Joan Barceló Móra. La titular de l'església és la Immaculada Concepció. El projecte és de Pere d'Alcàntara Peña, amb la intervenció de Joan Sureda, autor del frontis.

La capella té una única nau, coberta de volta d'aresta amb llunetes i quatre capelles laterals amb coberta de volta de canó. Al creuer hi ha una cúpula. El santcrist és la mateixa imatge que presidia el convent de Sant Domingo de Ciutat. Es conserven obres pictòriques de Vicenç Furió i de Llorenç Cerdà.

9. Monti-sion (opcional)

La fundació del santuari data del 1498, dedicat a la Mare de Déu de Monti-sion, amb reformes al llarg del segle XVIII que afectaren l'església i l'ornamentació. Al Col·legi de Gramàtica, datat el 1530, s'hi ensenyava gramàtica llatina amb la finalitat de poder ingressar a l'Estudi General Lul·lià, posteriorment Universitat Literària. Es clausurà el 1835, a partir del canvi de sistema en l'ensenyament. Entre els anys 1850 i 1855, hi hagué una comunitat de missioners dirigida per monsenyor Cabrera. Des d'aleshores la custòdia del santuari quedà en mans d'un donat. El 1892, hi hagué noves obres de restauració. El santuari és al cim del puig homònim, de 245 metres d'altitud, que fa part del massís de Randa, concretament de la serra de sa Mesquida. Una escala condueix de l'exterior a la façana de llevant, on hi ha el portal forà, d'arc rebaixat, que condueix al vestíbul, amb volta rebaixada. Al vestíbul, un portal de llinda, coronat per un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu, comunica amb la porxada interior i amb el claustre. Aquest és porticat i de planta pentagonal irregular, cosa única a Mallorca. Al centre del pati hi ha un regruix de perímetre quadrangular que configura una esplanada que marca l'aljub o cisterna; enmig destaca un coll de cisterna de secció hexagonal, amb una pica i el corresponent bastiment de ferro.

El temple és a l'ala nord i presenta una façana amb portal de llinda. El cos superior mostra un rosetó i tres obertures de mig punt, amb un campanar de paret al coronament. L'interior és de nau única, amb dos trams i presbiteri (sobre tres graons) i dues capelles laterals als costats. La coberta és de volta de creueria, sostinguda per mènsules i amb els trams separats per arcs apuntats. El retaule major té cambril, amb un retaulet neogòtic inserit en un arc rodó ample que conté una imatge gòtica de la Mare de Déu de Monti-sion, de marbre, amb un escut a la part inferior, possiblement de la família Dusai, benefactora del temple. A l'esquerra hi ha la sagristia, que encara conserva exvots o promeses a la Mare de Déu.

L'antiga aula de gramàtica es conserva al lateral de ponent. Té un portal de llinda i, a la vora, el relleu d'un tinter i un quadern amb la inscripció Dilicit Diis portas Sion dil. Diis portas studiosorum. A la sobrellinda hi ha l'escut de Porreres. L'interior és una estança rectangular, amb coberta de volta de canó, amb tres arcs amb pilastres llises i pedrissos adossats a la paret. A la dreta de l'església, després d'un vestíbul amb la cuina a la dreta, hi ha el refectori o

menjador, que conserva tres trams de volta d'aresta. A l'esquerra, hi ha una pica d'aigua sostinguda per una mà.

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.