Senderisme | Itinerari turístic N502

Litoral Llucmajorer: s'Estalella (s'Estanyol) - Cala Pi (Vallgornera)

Què és?

Aquesta excursió permet que el visitant gaudeixi de les cales i dels penya-segats que caracteritzen el litoral de Llucmajor. La ruta comença al poble costaner de s'Estanyol i acaba a la zona residencial de Vallgornera. El paisatge, juntament amb la sensació de tranquil·litat i d'aïllament, fa que aquesta excursió sigui senzillament encantadora.

El temps de recorregut total és d'unes dues hores, i la ruta discorre per terreny generalment pla i és de dificultat baixa, la qual cosa la fa apta per a tota la família.

Visita

Preu:

Accés lliure i gratuït.

 

Ubicació i contacte:

Patronat de Turisme de Llucmajor

Plaça d'Espanya 12, 07620 Llucmajor (Mallorca)

Telèfon: +34 971 66 91 62

Pàgina web: www.visitllucmajor.com

Correu electrònic: turismo@llucmajor.org

Disponibilitat del transport públic

 Gener  Febrer  Març  Abril  Maig  Juny  Juliol  Agost  Septembre  Octubre  Novembre  Desembre
Dilluns a divendres
Dissabte
Diumenge

Transport públic

Línies que donen servei a aquesta ruta Anada

Línies que donen servei a aquesta ruta Tornada

Com arribar-hi

Com anar-hi

 
 

Com tornar

 
 

Descripció detallada

L'excursió comença a s'Estanyol, a prop de la caleta coneguda com es Racó de s'Arena. Caminam cap a la caleta passant pel Club Nàutic de s'Estanyol i seguint un camí ample i arenós després del tram asfaltat. A continuació, veurem un cartell informatiu des Racó de s'Arena, una vertadera joia de cala, pràcticament desconeguda per bona part dels turistes. A l'estiu, és un lloc idíl·lic, tranquil i allunyat de les masses. En el període hivernal presenta una altra cara per la seva vulnerabilitat, ja que sovint és absorbida per la mar perquè s'acumulen grans quantitats d'algues sobre el que queda de platja. És fins i tot possible que ens banyem un poc per poder continuar l'excursió.

Una vegada que arribam a l'altre costat de la cala, veurem uns quants camins que pugen el pendent. És aconsellable continuar pel camí més proper a la mar i arribar a un camí més ample un poc més a dalt, on veurem senyalitzacions que ens guiaran cap al far. Seguim recte a la primera bifurcació i després giram a l'esquerra i passam per una caseta. Poc després arribam al far de s'Estalella. A partir d'aquest punt ja podem gaudir d'unes meravelloses vistes. L'illa de Cabrera pareix més gran des d'aquí, sobre un horitzó blau que s'estén davant nosaltres. De la mateixa manera, es pot observar una bella panoràmica des de s'Estanyol, la marina i el port cap a les platges de la Colònia de Sant Jordi, que s'obre a la nostra esquerra. A la dreta, la costa verge i rocosa de Llucmajor arriba fins als allunyats penya-segats de Cala Pi, el punt d'arribada de la nostra excursió.

Des del far, seguirem el sender per zona rocosa, on els arbusts i els pins s'inclinen cap a terra ferma esculpits pels constants vents marins. Des d'aquí ja es pot divisar la torre de defensa de s'Estalella a mig de camí cap a Cala Pi. La ruta segueix, al llarg de la costa i bordejant petites cales i formacions rocoses, lluny de tot vestigi de civilització moderna. Si feim l'excursió durant l'estiu, podrem aprofitar per banyar-nos en una de les caletes de la zona; si per contra és hivern, podrem observar com les ones trenquen amb força contra el litoral.

Després d'uns 25 minuts caminant i de passar per una caseta amagada entre la vegetació, passarem per un buit a la paret de pedra i arribarem poc després a la torre de defensa de s'Estalella, ubicada sobre una elevació rocosa. Aquesta torre va ser construïda l'any 1577 pel mestre d'obres Simó Carrió, i està sobre una plataforma rocosa anomenada el serral des Corral, amb una altitud de 6 metres sobre el nivell de la mar. Aquest bastió del litoral disposava originàriament d'una cambra principal envoltada de maçoneria i una terrassa. Hi havia també un parapet amb canoneres, que posteriorment es tancaren. La torre és cilíndrica a la part superior i cònica a la inferior. L'alçada és de 9,2 metres, amb un diàmetre de 7,64 metres a la base i de 6,65 metres a la terrassa. L'Ajuntament de Llucmajor la va restaurar l'any 1984.

Deixant la torre enrere, continuam pel camí ben marcat per seguir la ruta per la costa i pujam gradualment. Els penya-segats cada vegada tornen més abruptes, plens de coves i formacions estranyes a causa de la constant acció de les ones que trenquen a la costa. A l'estiu es pot observar un meravellós contrast de colors entre el blau turquesa de la mar i les tonalitats de la roca.

Més endavant passam per una altra paret de pedra i continuam ascendint en altitud de manera progressiva. Poc després el camí ens dirigeix cap a un reixat, punt on comença la zona residencial de Vallgornera.  Hi ha uns quants esglaons de roca a la paret a l'esquerra, per si es vol continuar cap a Cala Pi, tot i que encara queda un bon tram per arribar-hi.

La tornada és pel mateix camí que hem fet per arribar. Noves panoràmiques i perspectives es poden divisar mentre tornam al punt de partida. Finalment, arribam a s'Estanyol, després d'unes dues hores d'excursió.

* Alguns navegadors no imprimeixen les imatges de fons. Activau aquesta opció en el vostre navegador per aconseguir una impressió òptima.